LA PEDAGOGIA DE L’OCI

Sempre hi ha hagut petits grups molt actius i interessats en fer del temps lliure una experiència educativa, però en els últims anys les experiències educatives en el temps lliure s’han multiplicat i cada vegada hi ha més nens, nenes, nois i noies que gaudeixen d’alguna acció o institució de lleure. Són també cada vegada més les persones que es dediquen, ja sigui professionalment o bé de manera desinteressada, a portar grups o a planificar serveis d’esplai. Paral·lelament a aquest camp de realitzacions pràctiques, també trobem una bona colla de teòrics que reflexionen sobre el sentit de l’oci, les possibilitats educatives que obre i la manera d’intervenir-hi. Uns i altres ja han creat un nou i força extens àmbit educatiu: la pedagogia de l’oci. Un àmbit que està acumulant un bagatge d’experiències que ben reflexionades podran fer millorar les futures intervencions dedicades a les activitats del temps lliure. D’aquesta manera, l’anàlisi de les diferents accions educatives concretes i la reflexió teòrica sobre el conjunt de les situacions d’esplai, tot complementant-se, ens permetrà construir una complerta i eficaç manera d’ensenyar a gaudir de l’oci.

La pedagogia de l’oci es basa en una realitat encara molt desconeguda per a tots: “l’oci també s’aprèn”. Té la doble missió d’actuar en el temps lliure i per al temps lliure. Això significa que les seves activitats s’han de dur a terme en les pròpies estones lliures i alhora s’ha de procurar que l’oci en sí mateix es converteixi en la finalitat de l’actuació pedagògica. Del que es tracta és de preparar i formar la persona perquè visqui el seu lleure de la manera més positiva possible.

Si partim de la premissa que “allò que s’aprèn és allò que es fa”, la cosa resulta tan senzilla com portar el nen cap a un oci ric i variat perquè ell mateix segueixi aquests costums posteriorment. Si els inculquem de ben petits hàbits com la lectura, la música o l’esport és probable que aquests l’acompanyin durant la seva vida adulta. S’ha de procurar, per tant, d’ajudar a desenvolupar capacitats i aptituds que afavoreixin l’autonomia personal i augmentin les inquietuds i aptituds del nen. Podem ajudar-los a millorar la seva creativitat, el coneixement d’ells mateixos i la relació amb els que l’envolten alhora que potenciem la seva responsabilitat. S’ha de motivar la seva imaginació i creativitat, ajudant-lo a descobrir el plaer d’aprendre a fer coses i aconseguir nous horitzons, i també mostrar-los com aprofitar el temps de lleure perquè esdevinguin lliures i autosuficients.

Alguns estudis sobre l’oci han confirmat que els nens que reben orientació educativa sobre com utilitzar el seu temps lliure, solen tenir una postura més positiva cap a la vida i gaudeixen més de les seves estones de soledat. Un nen que no hagi rebut cap mena d’educació per a l’oci pot tenir fins i tot, de més gran, problemes per administrar el seu temps lliure i trobar activitats de les que gaudir.



I per a qui li interessi el tema, aquest llibre és pràcticament la bíblia de la pedagogia de l’oci:

Puig, Josep M. y Trilla, Jaume (1985): Pedagogia de l’oci, Barcelona: CEAC