La millor forma d’estimular un nen és fer volar la seva imaginació. Dóna-li una llauna, un tetrabrick o una capsa de cartró i comprova fins on arriba la seva ment. Els nens són capaços de pensar i fer coses que als adults mai se’ls ocurriria...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REAPROFITAMENT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REAPROFITAMENT. Mostrar tots els missatges
dimecres, 19 de maig del 2010
I TU, QUÈ FARIES AMB UNA LLAUNA ?
La millor forma d’estimular un nen és fer volar la seva imaginació. Dóna-li una llauna, un tetrabrick o una capsa de cartró i comprova fins on arriba la seva ment. Els nens són capaços de pensar i fer coses que als adults mai se’ls ocurriria...
diumenge, 16 de maig del 2010
BASURAMA
Basurama és el nom d’un col·lectiu centrat en els processos productius, la generació de residus i les possibilitats creatives que ofereixen aquests. Desenvolupen multitud d’activitats diverses, totes molt diferents però amb un mateix enfoc. Duen a terme tallers, ponències, concerts, projeccions, concursos i edicions de publicacions.
La iniciativa neix a l’escola d’arquitectura de Madrid, i és per això que moltes de les seves actuacions són intervencions en l’espai. En el vídeo, reinterpreten els carrers de la capital espanyola utilitzant a les deixalles trobades en la pròpia ciutat.
Aquesta visió que el vídeo ens aporta podem aplicar-la a diversos aspectes de la nostra vida a escala reduïda. No són només els col·lectius especialitzats els encarregats de reduir residus i reutilitzar, sinó que cadascú pot utilitzar la imaginació en la seva vida diària per tal de donar a tot allò que tirem una segona vida. El mateix col·lectiu explica en aquest fragment que el reciclatge no ho és tot, sinó que aquest mateix procés també consumeix:
“En la sociedad de producción en la que se mueve la economía actual, el sistema tiene que producir sin parar para no detener la máquina, basándose exclusivamente en criterios de rentabilidad económica, sin atender a criterios de utilidad. Para ello se deben fabricar no-cosas: objetos vacíos o con muy poco contenido, de modo que el proceso de desecharlas sea más fácil, y puedan dejar paso al siguiente objeto inútil. De ahí la proliferación masiva de los famosos objetos de usar y tirar, o incluso aquellos que, directamente, han nacido para morir. Para que la producción de objetos nuevos tenga sentido y puedan presentarse los nuevos bienes como “necesarios”, primero hay que desechar los que ya no tienen utilidad. Podría decirse que, en realidad, el proceso de la basura comienza con la producción del nuevo objeto fabricado para reemplazar al “viejo”.
La respuesta que nos da la industria a este problema de producción y desecho constante es el reciclaje. Se nos hace creer que los materiales desechados son reincorporados a la cadena productiva sin coste alguno, casi de un modo mágico. El ciudadano medio ha perdido la conexión con sus propio residuos; piensa que el cumplimiento de unas sencillos protocolos de separación de su basura acaban con el problema. La realidad es que el reciclaje es un un proceso industrial más que requiere un importante gasto de energía. Sin olvidar que no todo lo que desechamos es susceptible de ser reciclado y acaba en algún vertedero alejado de nuestra vista.”
En la seva web podreu seguir els seus projectes i llegir algunes de les seves reflexions
La iniciativa neix a l’escola d’arquitectura de Madrid, i és per això que moltes de les seves actuacions són intervencions en l’espai. En el vídeo, reinterpreten els carrers de la capital espanyola utilitzant a les deixalles trobades en la pròpia ciutat.
Aquesta visió que el vídeo ens aporta podem aplicar-la a diversos aspectes de la nostra vida a escala reduïda. No són només els col·lectius especialitzats els encarregats de reduir residus i reutilitzar, sinó que cadascú pot utilitzar la imaginació en la seva vida diària per tal de donar a tot allò que tirem una segona vida. El mateix col·lectiu explica en aquest fragment que el reciclatge no ho és tot, sinó que aquest mateix procés també consumeix:
“En la sociedad de producción en la que se mueve la economía actual, el sistema tiene que producir sin parar para no detener la máquina, basándose exclusivamente en criterios de rentabilidad económica, sin atender a criterios de utilidad. Para ello se deben fabricar no-cosas: objetos vacíos o con muy poco contenido, de modo que el proceso de desecharlas sea más fácil, y puedan dejar paso al siguiente objeto inútil. De ahí la proliferación masiva de los famosos objetos de usar y tirar, o incluso aquellos que, directamente, han nacido para morir. Para que la producción de objetos nuevos tenga sentido y puedan presentarse los nuevos bienes como “necesarios”, primero hay que desechar los que ya no tienen utilidad. Podría decirse que, en realidad, el proceso de la basura comienza con la producción del nuevo objeto fabricado para reemplazar al “viejo”.
La respuesta que nos da la industria a este problema de producción y desecho constante es el reciclaje. Se nos hace creer que los materiales desechados son reincorporados a la cadena productiva sin coste alguno, casi de un modo mágico. El ciudadano medio ha perdido la conexión con sus propio residuos; piensa que el cumplimiento de unas sencillos protocolos de separación de su basura acaban con el problema. La realidad es que el reciclaje es un un proceso industrial más que requiere un importante gasto de energía. Sin olvidar que no todo lo que desechamos es susceptible de ser reciclado y acaba en algún vertedero alejado de nuestra vista.”
En la seva web podreu seguir els seus projectes i llegir algunes de les seves reflexions
dimecres, 12 de maig del 2010
GUIXOT DE 8
En la localitat barcelonina de Tona té el seu centre d'operacions Guixot de 8, una companyia catalana que inventa jocs construïts amb deixalles. Recorren el món sencer amb la seva furgoneta carregada de ferralla que es converteix en joc quan arriba a la seva destinació.
La companyia està formada per set persones que escullen la ferralla, la tallen i l’enganxen, formant un nou joc que duran a viatjar arreu dels cinc continents. El seu lema “és mira què llences, imagina què en podria tornar”, i estan convençuts que en les estanteries de les botigues no hi ha tots els jocs. Les joguines sorgeixen a l’observar materials: van a la zona verda del poble i agafen allò que els inspira.
De les joguines que en surten, els autors no n’expliquen les instruccions. Volen que les persones experimentin amb ells, i de vegades aconsegueixen fins i tot trobar noves maneres de jugar. Aconsegueixen també de retruc que la gent es conegui entre ells per tal d’ajudar-se a resoldre el joc, i crear així un macro-espai lúdic que s’apodera dels carrers del poble per un dia.
La companyia està formada per set persones que escullen la ferralla, la tallen i l’enganxen, formant un nou joc que duran a viatjar arreu dels cinc continents. El seu lema “és mira què llences, imagina què en podria tornar”, i estan convençuts que en les estanteries de les botigues no hi ha tots els jocs. Les joguines sorgeixen a l’observar materials: van a la zona verda del poble i agafen allò que els inspira.
De les joguines que en surten, els autors no n’expliquen les instruccions. Volen que les persones experimentin amb ells, i de vegades aconsegueixen fins i tot trobar noves maneres de jugar. Aconsegueixen també de retruc que la gent es conegui entre ells per tal d’ajudar-se a resoldre el joc, i crear així un macro-espai lúdic que s’apodera dels carrers del poble per un dia.
dilluns, 26 d’abril del 2010
TOYS FROM TRASH
Quan es tracta de buscar per la xarxa com reaprofitar materials per a convertir-los en joguines, els únics llocs on trobar propostes són foros i algun blog. De moment, la única web que he trobat dedicada al totalment a això és Toys from trash, i no és precisament el millor exemple sobre disseny. La vinculo al blog només com a font d'informació d'on treure possibles joguines i experiments amb material reciclat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)