JULIA FULLERTON-BATTERN

Aquesta fotògrafa té diverses imatges on es mostra el que afirmavem en una de les entrades anteriors: els nens són gamberros per naturalesa, per no dir altres paraules més mal sonants. No totes les seves fotos són de gamberrades, però plasma bastant bé què és ser petit...

La resta de les seves fotografies, tot i tractar altres temàtiques, tampoc tenen desperdici. Les podreu veure totes a la seva web.

EL REI DE LA CASA

El Rei de la casa és una exposició feta el 2007 al palau de la virreina. Es tracta d’una reflexió sobre la infància i de la idea actual que tenim d’ella. Mostra que sovint la noció que tenim de la infància no encaixa amb la realitat dels nens d’avui, ja que és el producte d’una construcció simbòlica. És per això que planteja la infància des d’una perspectiva cultural o històrica i passa per alt qualsevol intent de definició natural o biològica dels nens.

El mite de la infància com l’edat de la innocència troba el seu orígen en l'època de la Revolució Industrial. Tot i que en aquells anys la majoria dels nens eren víctimes de l’explotació a les fàbriques i a les mines, els nens de les classes més altes, els protagonistes de Peter Pan o Alícia al País de les Meravelles, tenien una vida bonica, indulgent i fantasiosa. Gradualment, els nens es convertien en una nova categoria social.

Avui en dia el mite de la innocència queda molt lluny de qualsevol nen. Els nens estan acostumats a fer malifetes per cridar l'atenció dels pares, i la violència forma part de la seva vida diària, ja sigui a casa o a l'escola en el que s'ha anomenat recentment "bullying". Els petits s’inicien ràpidament en els mètodes dels adults, mentre que aquests construeixen un món infantil, on preval una cultura de l’oci que no distingeix les eines de les joguines. De fet, l’eslògan de l’exposició: “adults als deu, nens als quaranta” reflecteix perfectament aquesta idea.

L’exposició tracta també al llarg de les seves 13 sales temes com l’impacte de la mort d’un nen (fet que ha passat de ser un fet sense importància a una autèntica tragèdia), l'amor (mite lligat al de la infància), la prematura iniciació al sexe o els nous espais físics i virtuals on viuen els nens actualment.

Il·lustrant aquest últim tema trobem un pinball virtual on a través de diverses pantalles es parla sobre els suposats perills als que s’exposen els nens a internet (segons els pares i mitjans sensacionalistes): psicòpates, assassins o sadomasoquistes que ocupen la part superior, i també parla sobre els desitjos dels pares (llibres, escola..) i els dels nens (tv, amics, videojocs i internet).

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC ENTRE PARES I FILLS

Buscar un buit en l’atapeïda agenda d’un pare per a jugar amb els fills és gairebé tan important per al desenvolupament dels nens com una bona alimentació. Diversos estudis demostren que les famílies que han fet del joc una base d'unió en la infància han tingut menys problemes en l’etapa adolescent.

Els experts recomanen als pares dedicar almenys mitja hora diària a jugar amb els seus fills. Encara que pugui semblar poc temps, és suficient si les activitats es realitzen en les condicions adequades i els adults les han pensat amb antelació i saben estimular als nens. No es tracta de jugar molta estona, sinó de fer-ho bé. Si el pare o la mare estan malhumorats o estressats pel treball, millor que aquest dia no juguin amb els petits perquè ells tampoc es concentraran. Només en un ambient idoni i amb la parella lliurada els jocs són eficaços.

El joc també ens pot servir d’excusa perquè el nen col·labori en les tasques de la llar. Podem implicar el joc en les rutines familiars que els puguin resultar noves com, per exemple, ajudar a col•locar la compra, ordenar l'habitació o plantejant com un joc el fet de ficar les joguines en una caixa per a veure quantes n’hi caben.

També és interessant crear un racó per al joc dins la llar, un lloc on el nen identifiqui amb aquesta activitat i on pugui trobar tot el que necessita per entretenir-se. Un nen que juga amb bons companys de joc, ja siguin adults o de la seva edat, obtenen grans beneficis que afavoreixen el seu desenvolupament global i adquireix nous aprenentatges que porta implícit el joc.

ELS NENS PER EDATS

Aquesta gràfica és una síntesis del desenvolupament i les necessitats lúdiques del nen segons les diferents franges d'edat. El meu projecte va adreçat a nens de 5 a 8 anys, que correspondrien a les caselles marcades en un to lilós.

[cliqueu sobre la imatge per a ampliar]

IMAGINA ANIMALES

Imagina animales, de Xosé Ballesteros i il·lustracions de Juan Vidaurre, es tracta d’un llibre que invita a descobrir la vida inesperada que trobem darrere els objectes d’ús quotidià. És una crida al lector, que en aquest cas són majoritàriament nens, a alliberar als objectes del seu context original i deixar-los volar cap a un nou sentit ple d'humor i paradoxes. El llibre apareix com porta a un estrany món on res és el que era fa un segon i on la imaginació obre pas a una realitat plena de sorpreses. Aconsegueixen una mena d’art visual inspirat en el treball de Joan Brossa i en l'estètica del fotògraf Chema Madoz. Transformen l'essència dels objectes. Sabates, claus i interruptors, entre altres, són dotats d'ulls, potes, ales i boques, per a cobrar una nova vida que desperta la curiositat de qui accepta aquest joc d’associacions.

ACTUAL SITUACIÓ DE L’OCI INFANTIL

Si parlem de nens i oci és obligatori fer una revisió de la situació en què es troba el lleure dels nens avui en dia. En la imatge podreu veure els punts més rellevants que afecten l'oci dels més menuts, dividits en dues categories principals: els factors socials i els de la pròpia família.

[click sobre la imatge per a ampliar]

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC

En l'enllaç de sota trobareu un pdf que parla sobre la importància del joc, tant infantil com adult, i els seus beneficis. Explica la importància del joc entre pares i fills i ens dóna alguns interessants consells que cal seguir.

[PDF]
 

SER NEN ÉS SER GAMBERRO

Deixa al nen sol una estoneta i veuràs què és capaç de fer. Els nens són trapelles (i cabrons) per naturalesa degut a la necessitat que tenen de descobrir i experimentar. Les situacions arriben a ser d'allò més gracioses, però segur que pels pares no és tan divertit. És increïble veure on pot arribar la seva imaginació...

Aquest fet és utilitzat també com a reclam publicitari. Aquí teniu uns graciosos exemples:

PERQUÈ JUGUEN ELS NENS?

En el link següent trobareu un text amb certs conceptes força interessants sobre el joc i els nens:

[link]

L'OCI DELS MÉS PETITS

Si el descans i l'esplai són beneficiosos i necessaris per a qualsevol persona, resulten encara més importants per als nens, que es troben una etapa de creixement i de desenvolupament de la personalitat. En la infància, el joc i l'esbarjo tenen un paper vital tant en el desenvolupament personal com social.

En els adults es considera que el temps lliure és aquell no destinat a treballar, però en els més petits hem d’agafar una altra referència. Aquesta és, evidentment, l’escola. El temps disponible dels nens és el temps restant del temps escolar, descomptant-hi el temps dedicat a satisfer les necessitats biològiques, el de les ocupacions escolars extres (deures, estudi), els dedicats a la col·laboració de tasques domèstiques, etc.

El temps lliure de l’infant té molts més condicionants que l’adult: dependència econòmica, necessitat de custòdia, immaduresa física i psíquica, etc., però també és el període més privilegiat respecte l’oci i el joc. Una bona part del que constitueix el concepte d’infància està format per elements que d’una o altra manera es relacionen amb l’oci. Els nens són els que disposen de més temps lliure susceptible de ser utilitzat com a lleure, i això, sumat a la seva capacitat per convertir qualsevol estona lliure en un moment d’oci, fa que les estones dedicades a aquest ocupin un elevadíssim percentatge del seu temps diari.

Degut a la massiva presència del lleure, les activitats d’oci són summament importants en el desenvolupament psicològic, físic i cognitiu de qualsevol nen. Un oci correcte contribueix a la construcció de les seves identitats socials i personals, i prevé problemes com l’addicció a les drogues, la delinqüència, l’aïllament o la depressió. És un medi per potenciar processos d’inclusió a la societat i la participació en ella, alhora que es promouen valors com la vida, la solidaritat i la llibertat. Tots aquests efectes repercutiran en el nen del present i milloraran el jove i adult que serà en un futur. Els valors que una persona adquireix de petita tenen efecte al llarg de tota la seva vida, i el què és més important, no repercuteixen tan sols en les estones d’oci sinó que s’amplien a tots els altres àmbits, com el treball o la futura família que construirà.

Però tot i els grans avantatges que l’oci aporta, cal dir que si no en fem una adequada distribució temporal podem aconseguir els efectes contraris. De vegades els pares s’entesten en apuntar els seus fills a multitud d’activitats extraescolars amb l’objectiu d’omplir el poc temps lliure que els quedaria. Les classes de música, pintura, dansa, gimnàs o la participació en esports com el futbol, el bàsquet o la natació són només alguns exemples d’activitats planificades per als nens i que poden esgotar tota l’estona que va de la sortida de l’escola fins l’hora d’anar a dormir. Aquestes activitats no són en absolut perjudicials per als nens, però s’ha de tenir en compte de no fer-ne un abús i, sobretot, que no estiguin imposades per un adult. Les activitats que els infants realitzin en el seu temps lliure sempre han de ser escollides per ells mateixos. El propi procés de prendre decisions resulta summament instructiu quan els nens tenen llibertat per a decidir què és el que faran, amb quin grau d’intensitat, amb qui i durant quant de temps. El procés d’avaluació d’un mateix, dels altres i de la situació va incorporat en aquesta activitat. Aquest procés posa als nens en contacte amb les coses que realment valoren, així com amb les capacitats o limitacions que els ofereix l’entorn. Aquesta conseqüència d'acció, elecció, resposta i avaluació contribueix a la formació de la personalitat i a la construcció d’escales de valors. Les situacions d’oci que no imposen limitacions als nens són les que proporcionen als nens l’oportunitat d’experimentar i crear el seu propi món.