dimecres, 18 d’agost del 2010

NOTÍCIA ALARMANT


NOMÉS DOS DE CADA DEU NENS DE 5 A 10 ANYS JUGUEN AMB ELS SEUS PARES CADA DIA


Aquest és el titular de l'article publicat al diari Avui que alerta sobre la manca de dedicació per part dels progenitors. La culpa ? poc temps lliure dels pares i, per consequència, masses activitats extraescolars dels fills.

diumenge, 6 de juny del 2010

MENTALGASSI

La manera de personalitzar els containers de vidre que té Mentalgassi és una de les meves inspiracions a l'hora de fer la campanya publicitària. El que fa ell és cobrir-los d'un paper amb cares humanes dibuixades, i jo em vaig plantejar... perquè no fer una joguina d'un container ? I això és el què faré, però no tan sols dels contenidors, sinó de diferents elements urbans: passos de zebra, semàfors, papereres, senyals de trànsit.. Al cap i a la fi, amb una mica d'imaginació, qualsevol cosa es pot convertir en una joguina.


divendres, 4 de juny del 2010

JULIA FULLERTON-BATTERN

Aquesta fotògrafa té diverses imatges on es mostra el que afirmavem en una de les entrades anteriors: els nens són gamberros per naturalesa, per no dir altres paraules més mal sonants. No totes les seves fotos són de gamberrades, però plasma bastant bé què és ser petit...


La resta de les seves fotografies, tot i tractar altres temàtiques, tampoc tenen desperdici. Les podreu veure totes a la seva web.

dijous, 3 de juny del 2010

IL·LUSTRACIONS AMB OBJECTES

M'encanten els dissenyadors gràfics que treballen amb objectes reals, sense limitar-se als vectors, tipografia i fotografia convencionals. Pep Carrió i Daniel Gil són dos artistes més que he col·locat a la meva carpeta d'inspiració per al projecte. Aquí teniu dues, de les seves obres, la primera de Carrió i la segona de Gil:

dimecres, 2 de juny del 2010

EL REI DE LA CASA


El Rei de la casa és una exposició feta el 2007 al palau de la virreina. Es tracta d’una reflexió sobre la infància i de la idea actual que tenim d’ella. Mostra que sovint la noció que tenim de la infància no encaixa amb la realitat dels nens d’avui, ja que és el producte d’una construcció simbòlica. És per això que planteja la infància des d’una perspectiva cultural o històrica i passa per alt qualsevol intent de definició natural o biològica dels nens.



El mite de la infància com l’edat de la innocència troba el seu orígen en l'època de la Revolució Industrial. Tot i que en aquells anys la majoria dels nens eren víctimes de l’explotació a les fàbriques i a les mines, els nens de les classes més altes, els protagonistes de Peter Pan o Alícia al País de les Meravelles, tenien una vida bonica, indulgent i fantasiosa. Gradualment, els nens es convertien en una nova categoria social.

Avui en dia el mite de la innocència queda molt lluny de qualsevol nen. Els nens estan acostumats a fer malifetes per cridar l'atenció dels pares, i la violència forma part de la seva vida diària, ja sigui a casa o a l'escola en el que s'ha anomenat recentment "bullying". Els petits s’inicien ràpidament en els mètodes dels adults, mentre que aquests construeixen un món infantil, on preval una cultura de l’oci que no distingeix les eines de les joguines. De fet, l’eslògan de l’exposició: “adults als deu, nens als quaranta” reflecteix perfectament aquesta idea.

L’exposició tracta també al llarg de les seves 13 sales temes com l’impacte de la mort d’un nen (fet que ha passat de ser un fet sense importància a una autèntica tragèdia), l'amor (mite lligat al de la infància), la prematura iniciació al sexe o els nous espais físics i virtuals on viuen els nens actualment.

Il·lustrant aquest últim tema trobem un pinball virtual on a través de diverses pantalles es parla sobre els suposats perills als que s’exposen els nens a internet (segons els pares i mitjans sensacionalistes): psicòpates, assassins o sadomasoquistes que ocupen la part superior, i també parla sobre els desitjos dels pares (llibres, escola..) i els dels nens (tv, amics, videojocs i internet).

KIDSTYPE

Kidstype.org és la pàgina web del departament de tipografia i comunicació gràfica de la The University of Reading. És molt interessant de cara a l'elecció de la tipografia pels nens, ja que recomana tipografies, tamanys i espaciats, tot basat en proves reals fetes en nens de primària.

dimarts, 1 de juny del 2010

SARAKANDA, TIPOGRAFIA PER A NENS DISLÈXICS

La meva web ha de tenir una tipografia amb una gran legibilitat per tal de no dificultar la lectura als nens. Navegant per la web he topat amb Sarakanda, una tipografía creada pel paraguaià Alejandro Valdez que està pensada per a nens i nenes dislèxics.

Aquest projecte té com a objectiu desenvolupar un sistema tipogràfic adaptat a la fisiologia de la lectura i a la manera en què els dislèxics desenvolupen aquest procés. L’autor ha estudiat com diferenciar cada caràcter perquè es reconegui amb facilitat i alhora ha tingut en compte com funcionava dins d'una paraula. La tipografía doncs, està dotada d'una gran legibilitat, cosa que m'interessa especialment tot i que no m'adreçi exclusivament a dislèxics. Les principals característiques són:
  • Diferenciació d’aquelles lletres que els dislèxics perceben amb dificultat degut a la confusió amb altres, mitjançant la manipulació de la forma i la contraforma. El cas més comú són les lletres b, d, q, p:
  • Reforç de la forma exterior de la paraula (els dislèxics utilitzen la forma quan els és complicat distingir les lletres) emfatitzant els ascendents i descendents: 
  • Traços de sortida molt marcats, de manera que ajuden a determinar el sentit dels signes a la vegada que generen ritme:
  • Utilització de petits detalls que aporten dinàmica i unitat en el conjunt, com per exemple la utilització d’inclinar el braç central d’algunes majúscules: