SER NEN ÉS SER GAMBERRO

Deixa al nen sol una estoneta i veuràs què és capaç de fer. Els nens són trapelles (i cabrons) per naturalesa degut a la necessitat que tenen de descobrir i experimentar. Les situacions arriben a ser d'allò més gracioses, però segur que pels pares no és tan divertit. És increïble veure on pot arribar la seva imaginació...

Aquest fet és utilitzat també com a reclam publicitari. Aquí teniu uns graciosos exemples:

PERQUÈ JUGUEN ELS NENS?

En el link següent trobareu un text amb certs conceptes força interessants sobre el joc i els nens:

[link]

ROSEMARIE SASSOON

Rosemarie Sasson és una estudiadora i dissenyadora de tipografia, especialitzada sobretot en els aspectes educatius i mèdics d’aquesta. La seva investigació amb nens la va conduir al disseny de la Sassoon Primària, un tipus de lletre destinat a la lectura dels més petits. Auesta família tipogràfica va ser dissenyada després d'una investigació realitzada amb nens en el Regne Unit per a establir quin espaiat i detalls en les formes de les lletres els resultaven més fàcils de llegir. Els nens van indicar la seva preferència per una certa inclinació, un petit rulo ascendent sobre la línia de base i senzillesa en la rematada superior. A aquests trets es van agregar traços ascendents i descendents més llargs per a accentuar la forma de la paraula.

Actualment existeix una família completa i flexible que abasta tant la lectura com l'escriptura, amb la possibilitat d'elecció de lletres alternatives per a satisfer gustos i propòsits distints. Entre elles trobem la Internet, que s’aplica en projectes visualitzats a través de la pantalla. En ella, s’han tingut en compte conceptes com el contrast, l'espaiat i la navegació per tal de facilitar l'assimilació senzilla del coneixement i evitar la fatiga visual. Sassoon afirma que fins i tot les icones han de ser dissenyades per a respondre a una cultura i una edat determinades.

DIVERTIR-SE ÉS GRATIS

Ens hem acostumat a pagar per tot i a vegades no sóm conscients de que per a passar-s'ho bé no fa falta gastar ni un cèntim. El mateix entorn pot oferir-nos multitud d'opcions per a divertir-nos, i sobretot als nens, on la imaginació és una font de recursos inesgotable. Un clar exemple d'això són els jocs més tradicionals, com ara el "veo veo" o la "xerranca", amb què els nens es poden entretenir hores i hores sense necessitat d'utilitzar res més que allò que troben al seu voltant.

Jo mateixa sóc conscient que no estic inventant res nou en el fet d'utilitzar materials a l'abast del nen per utilitzar-los en el joc. De fet, una molt bona font d'informació són els nostres avis, acostumats de petits a inventar jocs i joguines amb el que tenien a l'abast, que sovint era ben poc.

El que vull aconseguir amb el meu projecte és que els nens d'avui en dia desenvolupin aquesta capacitat de transformar qualsevol cosa en una joguina o joc. Vull ensenyar-los que les joguines industrials no són la única solució, sinó que qualsevol trasto és útil per a divertir-se.

Però els temps han canviat, i els nens han passat de tenir al seu voltant pedres i cordes a tenir-hi muntanyes d'ampolles, tetrabricks, papers utilitzats i bombetes foses que ningú utilitza. Avui en dia el que més generem, i per tant, ens sobra, és deixalla, i és per això que aquest serà el meu punt de partida per a la construcció de qualsevol joguina que surti a la web.

TOYS FROM TRASH

Quan es tracta de buscar per la xarxa com reaprofitar materials per a convertir-los en joguines, els únics llocs on trobar propostes són foros i algun blog. De moment, la única web que he trobat dedicada al totalment a això és Toys from trash, i no és precisament el millor exemple sobre disseny. La vinculo al blog només com a font d'informació d'on treure possibles joguines i experiments amb material reciclat.

L'OCI DELS MÉS PETITS

Si el descans i l'esplai són beneficiosos i necessaris per a qualsevol persona, resulten encara més importants per als nens, que es troben una etapa de creixement i de desenvolupament de la personalitat. En la infància, el joc i l'esbarjo tenen un paper vital tant en el desenvolupament personal com social.

En els adults es considera que el temps lliure és aquell no destinat a treballar, però en els més petits hem d’agafar una altra referència. Aquesta és, evidentment, l’escola. El temps disponible dels nens és el temps restant del temps escolar, descomptant-hi el temps dedicat a satisfer les necessitats biològiques, el de les ocupacions escolars extres (deures, estudi), els dedicats a la col·laboració de tasques domèstiques, etc.

El temps lliure de l’infant té molts més condicionants que l’adult: dependència econòmica, necessitat de custòdia, immaduresa física i psíquica, etc., però també és el període més privilegiat respecte l’oci i el joc. Una bona part del que constitueix el concepte d’infància està format per elements que d’una o altra manera es relacionen amb l’oci. Els nens són els que disposen de més temps lliure susceptible de ser utilitzat com a lleure, i això, sumat a la seva capacitat per convertir qualsevol estona lliure en un moment d’oci, fa que les estones dedicades a aquest ocupin un elevadíssim percentatge del seu temps diari.

Degut a la massiva presència del lleure, les activitats d’oci són summament importants en el desenvolupament psicològic, físic i cognitiu de qualsevol nen. Un oci correcte contribueix a la construcció de les seves identitats socials i personals, i prevé problemes com l’addicció a les drogues, la delinqüència, l’aïllament o la depressió. És un medi per potenciar processos d’inclusió a la societat i la participació en ella, alhora que es promouen valors com la vida, la solidaritat i la llibertat. Tots aquests efectes repercutiran en el nen del present i milloraran el jove i adult que serà en un futur. Els valors que una persona adquireix de petita tenen efecte al llarg de tota la seva vida, i el què és més important, no repercuteixen tan sols en les estones d’oci sinó que s’amplien a tots els altres àmbits, com el treball o la futura família que construirà.

Però tot i els grans avantatges que l’oci aporta, cal dir que si no en fem una adequada distribució temporal podem aconseguir els efectes contraris. De vegades els pares s’entesten en apuntar els seus fills a multitud d’activitats extraescolars amb l’objectiu d’omplir el poc temps lliure que els quedaria. Les classes de música, pintura, dansa, gimnàs o la participació en esports com el futbol, el bàsquet o la natació són només alguns exemples d’activitats planificades per als nens i que poden esgotar tota l’estona que va de la sortida de l’escola fins l’hora d’anar a dormir. Aquestes activitats no són en absolut perjudicials per als nens, però s’ha de tenir en compte de no fer-ne un abús i, sobretot, que no estiguin imposades per un adult. Les activitats que els infants realitzin en el seu temps lliure sempre han de ser escollides per ells mateixos. El propi procés de prendre decisions resulta summament instructiu quan els nens tenen llibertat per a decidir què és el que faran, amb quin grau d’intensitat, amb qui i durant quant de temps. El procés d’avaluació d’un mateix, dels altres i de la situació va incorporat en aquesta activitat. Aquest procés posa als nens en contacte amb les coses que realment valoren, així com amb les capacitats o limitacions que els ofereix l’entorn. Aquesta conseqüència d'acció, elecció, resposta i avaluació contribueix a la formació de la personalitat i a la construcció d’escales de valors. Les situacions d’oci que no imposen limitacions als nens són les que proporcionen als nens l’oportunitat d’experimentar i crear el seu propi món.