Si el descans i l'esplai són beneficiosos i necessaris per a qualsevol persona, resulten encara més importants per als nens, que es troben una etapa de creixement i de desenvolupament de la personalitat. En la infància, el joc i l'esbarjo tenen un paper vital tant en el desenvolupament personal com social.
En els adults es considera que el temps lliure és aquell no destinat a treballar, però en els més petits hem d’agafar una altra referència. Aquesta és, evidentment, l’escola. El temps disponible dels nens és el temps restant del temps escolar, descomptant-hi el temps dedicat a satisfer les necessitats biològiques, el de les ocupacions escolars extres (deures, estudi), els dedicats a la col·laboració de tasques domèstiques, etc.
El temps lliure de l’infant té molts més condicionants que l’adult: dependència econòmica, necessitat de custòdia, immaduresa física i psíquica, etc., però també és el període més privilegiat respecte l’oci i el joc. Una bona part del que constitueix el concepte d’infància està format per elements que d’una o altra manera es relacionen amb l’oci. Els nens són els que disposen de més temps lliure susceptible de ser utilitzat com a lleure, i això, sumat a la seva capacitat per convertir qualsevol estona lliure en un moment d’oci, fa que les estones dedicades a aquest ocupin un elevadíssim percentatge del seu temps diari.
Degut a la massiva presència del lleure, les activitats d’oci són summament importants en el desenvolupament psicològic, físic i cognitiu de qualsevol nen. Un oci correcte contribueix a la construcció de les seves identitats socials i personals, i prevé problemes com l’addicció a les drogues, la delinqüència, l’aïllament o la depressió. És un medi per potenciar processos d’inclusió a la societat i la participació en ella, alhora que es promouen valors com la vida, la solidaritat i la llibertat. Tots aquests efectes repercutiran en el nen del present i milloraran el jove i adult que serà en un futur. Els valors que una persona adquireix de petita tenen efecte al llarg de tota la seva vida, i el què és més important, no repercuteixen tan sols en les estones d’oci sinó que s’amplien a tots els altres àmbits, com el treball o la futura família que construirà.
Però tot i els grans avantatges que l’oci aporta, cal dir que si no en fem una adequada distribució temporal podem aconseguir els efectes contraris. De vegades els pares s’entesten en apuntar els seus fills a multitud d’activitats extraescolars amb l’objectiu d’omplir el poc temps lliure que els quedaria. Les classes de música, pintura, dansa, gimnàs o la participació en esports com el futbol, el bàsquet o la natació són només alguns exemples d’activitats planificades per als nens i que poden esgotar tota l’estona que va de la sortida de l’escola fins l’hora d’anar a dormir. Aquestes activitats no són en absolut perjudicials per als nens, però s’ha de tenir en compte de no fer-ne un abús i, sobretot, que no estiguin imposades per un adult. Les activitats que els infants realitzin en el seu temps lliure sempre han de ser escollides per ells mateixos. El propi procés de prendre decisions resulta summament instructiu quan els nens tenen llibertat per a decidir què és el que faran, amb quin grau d’intensitat, amb qui i durant quant de temps. El procés d’avaluació d’un mateix, dels altres i de la situació va incorporat en aquesta activitat. Aquest procés posa als nens en contacte amb les coses que realment valoren, així com amb les capacitats o limitacions que els ofereix l’entorn. Aquesta conseqüència d'acció, elecció, resposta i avaluació contribueix a la formació de la personalitat i a la construcció d’escales de valors. Les situacions d’oci que no imposen limitacions als nens són les que proporcionen als nens l’oportunitat d’experimentar i crear el seu propi món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada