MENTALGASSI

La manera de personalitzar els containers de vidre que té Mentalgassi és una de les meves inspiracions a l'hora de fer la campanya publicitària. El que fa ell és cobrir-los d'un paper amb cares humanes dibuixades, i jo em vaig plantejar... perquè no fer una joguina d'un container ? I això és el què faré, però no tan sols dels contenidors, sinó de diferents elements urbans: passos de zebra, semàfors, papereres, senyals de trànsit.. Al cap i a la fi, amb una mica d'imaginació, qualsevol cosa es pot convertir en una joguina.

JULIA FULLERTON-BATTERN

Aquesta fotògrafa té diverses imatges on es mostra el que afirmavem en una de les entrades anteriors: els nens són gamberros per naturalesa, per no dir altres paraules més mal sonants. No totes les seves fotos són de gamberrades, però plasma bastant bé què és ser petit...

La resta de les seves fotografies, tot i tractar altres temàtiques, tampoc tenen desperdici. Les podreu veure totes a la seva web.

EL REI DE LA CASA

El Rei de la casa és una exposició feta el 2007 al palau de la virreina. Es tracta d’una reflexió sobre la infància i de la idea actual que tenim d’ella. Mostra que sovint la noció que tenim de la infància no encaixa amb la realitat dels nens d’avui, ja que és el producte d’una construcció simbòlica. És per això que planteja la infància des d’una perspectiva cultural o històrica i passa per alt qualsevol intent de definició natural o biològica dels nens.

El mite de la infància com l’edat de la innocència troba el seu orígen en l'època de la Revolució Industrial. Tot i que en aquells anys la majoria dels nens eren víctimes de l’explotació a les fàbriques i a les mines, els nens de les classes més altes, els protagonistes de Peter Pan o Alícia al País de les Meravelles, tenien una vida bonica, indulgent i fantasiosa. Gradualment, els nens es convertien en una nova categoria social.

Avui en dia el mite de la innocència queda molt lluny de qualsevol nen. Els nens estan acostumats a fer malifetes per cridar l'atenció dels pares, i la violència forma part de la seva vida diària, ja sigui a casa o a l'escola en el que s'ha anomenat recentment "bullying". Els petits s’inicien ràpidament en els mètodes dels adults, mentre que aquests construeixen un món infantil, on preval una cultura de l’oci que no distingeix les eines de les joguines. De fet, l’eslògan de l’exposició: “adults als deu, nens als quaranta” reflecteix perfectament aquesta idea.

L’exposició tracta també al llarg de les seves 13 sales temes com l’impacte de la mort d’un nen (fet que ha passat de ser un fet sense importància a una autèntica tragèdia), l'amor (mite lligat al de la infància), la prematura iniciació al sexe o els nous espais físics i virtuals on viuen els nens actualment.

Il·lustrant aquest últim tema trobem un pinball virtual on a través de diverses pantalles es parla sobre els suposats perills als que s’exposen els nens a internet (segons els pares i mitjans sensacionalistes): psicòpates, assassins o sadomasoquistes que ocupen la part superior, i també parla sobre els desitjos dels pares (llibres, escola..) i els dels nens (tv, amics, videojocs i internet).

JOGUINES DE CARTRÓ

BenBlancStudio ha dissenyat unes noves joguines per a nens fetes íntegrament de cartró i que no utilitzen cap mena d'adhesiu ni material tòxic. Els pares i nens els poden muntar i desmuntar fàcilment i a més estan pensades per a ser pintades a sobre, deixant al nen que les decori al seu gust. I quan se n'avorreix... cap al contenidor blau !

BASURAMA

Basurama és el nom d’un col·lectiu centrat en els processos productius, la generació de residus i les possibilitats creatives que ofereixen aquests. Desenvolupen multitud d’activitats diverses, totes molt diferents però amb un mateix enfoc. Duen a terme tallers, ponències, concerts, projeccions, concursos i edicions de publicacions.

La iniciativa neix a l’escola d’arquitectura de Madrid, i és per això que moltes de les seves actuacions són intervencions en l’espai. En el vídeo, reinterpreten els carrers de la capital espanyola utilitzant a les deixalles trobades en la pròpia ciutat.



Aquesta visió que el vídeo ens aporta podem aplicar-la a diversos aspectes de la nostra vida a escala reduïda. No són només els col·lectius especialitzats els encarregats de reduir residus i reutilitzar, sinó que cadascú pot utilitzar la imaginació en la seva vida diària per tal de donar a tot allò que tirem una segona vida. El mateix col·lectiu explica en aquest fragment que el reciclatge no ho és tot, sinó que aquest mateix procés també consumeix:

“En la sociedad de producción en la que se mueve la economía actual, el sistema tiene que producir sin parar para no detener la máquina, basándose exclusivamente en criterios de rentabilidad económica, sin atender a criterios de utilidad. Para ello se deben fabricar no-cosas: objetos vacíos o con muy poco contenido, de modo que el proceso de desecharlas sea más fácil, y puedan dejar paso al siguiente objeto inútil. De ahí la proliferación masiva de los famosos objetos de usar y tirar, o incluso aquellos que, directamente, han nacido para morir. Para que la producción de objetos nuevos tenga sentido y puedan presentarse los nuevos bienes como “necesarios”, primero hay que desechar los que ya no tienen utilidad. Podría decirse que, en realidad, el proceso de la basura comienza con la producción del nuevo objeto fabricado para reemplazar al “viejo”.
La respuesta que nos da la industria a este problema de producción y desecho constante es el reciclaje. Se nos hace creer que los materiales desechados son reincorporados a la cadena productiva sin coste alguno, casi de un modo mágico. El ciudadano medio ha perdido la conexión con sus propio residuos; piensa que el cumplimiento de unas sencillos protocolos de separación de su basura acaban con el problema. La realidad es que el reciclaje es un un proceso industrial más que requiere un importante gasto de energía. Sin olvidar que no todo lo que desechamos es susceptible de ser reciclado y acaba en algún vertedero alejado de nuestra vista.”

En la seva web podreu seguir els seus projectes i llegir algunes de les seves reflexions

ART ATTACK

Qui no recorda aquest mític programa de televisió on també feien manualitats per nens...