Tots els mamífers portem el joc a dins de manera innata. Els lleons ensenyen als seus fills com caçar tot jugant, i sovint veiem als gossos adults rebolcar-se amb els seus fills. El joc és una facultat mamífera importantíssima, i el més important és que ens resulta grata. Però nosaltres, els humans, ens hem oblidat d’això, de les coses grates.
El joc és part de la nostra vida, un acte essencial de l’ésser humà. Gràcies al creixem, compartim, ens eduquem i aprenem valors i habilitats. Desgraciadament, el joc es relaciona només amb l’etapa infantil i no pas amb totes les de l’ésser humà. Quan s’entra a l’etapa adulta el joc passa a estar mal vist si no és que es tracta d’un esport. Els nens necessiten del joc per a créixer, però també els adults necessitem del joc per a seguir sent nens.
Totes les cultures tenen jocs. els asteques, els romans, els egipcis... Moltes cultures incorporen el joc a la vida adulta com una forma valida de desenvolupament humà. En la nostra societat sovint s’utilitzen excuses per tapar aquest verdader afany de jugar que portem a dins. I ja que parlem de nens, una d’elles és jugar amb els propis fills. Les vegades que hem vist disfrutar més al pare que el nen tot construint castells de sorra a la platja o jugant amb aquella joguina que acaba de regalar al petit...
Hem d’aprendre a seguir jugant i a no amagar-nos-en. Hem de fer de la nostra vida un constant entreteniment. Fins i tot podem agafar-nos la pròpia feina com un joc, perquè és només quan gaudim de les coses que aquestes prenen un sentit.
Una de les capacitats del meu projecte és precisament aquesta. Encara que estigui dirigit a nens, permet als pares jugar i participar, i encara més, fer-los indispensables en el procés degut a que el nen no podrà realitzar certes accions sol. Muntar la joguina serà una excusa perquè grans i petits s’ho passen bé alhora que estrenyen vincles i treballen en equip. Quin dels dos utilitzi la joguina un cop feta ja ho deixo a l’aire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada