APRENDRE A DIR QUE NO

Videoconsoles, ordinadors, bebès que prenen el biberó i parlen, joguines electròniques, etc., han desplaçat durant els últims anys aquells jocs que eren fruit de la imaginació o de certes habilitats i destreses que divertien a les generacions anteriors. Els nens d’avui dia no es conformen si no tenen l'última joguina que ha sortit al mercat. El joc ha deixat de ser una forma d'entretenir-se i aprendre i s'ha convertit en un capritx, i tant és així que actualment molts nens no saben jugar sense joguines.

Els nens i joves estan massa acostumats a tenir tot el que demanen, però els experts recomanen no atendre totes les demandes de nens i joves. El psicòleg infantil Pablo Grosz, en un article publicat en la revista "Padres OK", adverteix que "els nens són complaguts en totes les seves demandes per la mentalitat de “perquè no li he de donar si puc”. Els pares, encara que s’ho puguin permetre, han d’ensenyar al nen acceptar que mai es pot tenir tot.

Els pares no es poden deixar enganyar per frases del tipus “tots els meus amics en tenen un”. Per altre banda, però, sempre cal argumentar la negativa. Un “no” arbitrari només aconseguirà augmentar les ganes del nen d’aconseguir la seva estimada joguina.