SARA FANELLI

Les il·lustracions de Sara Fanelli són una mescla de collage i dibuix que resulta interessant per a la gràfica del meu projecte. Un dels meus objectius és utilitzar elements reciclats en la pròpia web, i aquesta podria ser una manera interessant d'aconseguir-ho.

JOGUINES DE CARTRÓ

BenBlancStudio ha dissenyat unes noves joguines per a nens fetes íntegrament de cartró i que no utilitzen cap mena d'adhesiu ni material tòxic. Els pares i nens els poden muntar i desmuntar fàcilment i a més estan pensades per a ser pintades a sobre, deixant al nen que les decori al seu gust. I quan se n'avorreix... cap al contenidor blau !

CHEMA MADOZ

Aquest fotògraf madrileny és un altre dels meus referents del projecte final. La manera que té de donar un doble sentit a un objecte és el que vull fer jo amb el material reciclat per a la gràfica de la web.

APRENDRE A DIR QUE NO

Videoconsoles, ordinadors, bebès que prenen el biberó i parlen, joguines electròniques, etc., han desplaçat durant els últims anys aquells jocs que eren fruit de la imaginació o de certes habilitats i destreses que divertien a les generacions anteriors. Els nens d’avui dia no es conformen si no tenen l'última joguina que ha sortit al mercat. El joc ha deixat de ser una forma d'entretenir-se i aprendre i s'ha convertit en un capritx, i tant és així que actualment molts nens no saben jugar sense joguines.

Els nens i joves estan massa acostumats a tenir tot el que demanen, però els experts recomanen no atendre totes les demandes de nens i joves. El psicòleg infantil Pablo Grosz, en un article publicat en la revista "Padres OK", adverteix que "els nens són complaguts en totes les seves demandes per la mentalitat de “perquè no li he de donar si puc”. Els pares, encara que s’ho puguin permetre, han d’ensenyar al nen acceptar que mai es pot tenir tot.

Els pares no es poden deixar enganyar per frases del tipus “tots els meus amics en tenen un”. Per altre banda, però, sempre cal argumentar la negativa. Un “no” arbitrari només aconseguirà augmentar les ganes del nen d’aconseguir la seva estimada joguina.

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC ENTRE PARES I FILLS

Buscar un buit en l’atapeïda agenda d’un pare per a jugar amb els fills és gairebé tan important per al desenvolupament dels nens com una bona alimentació. Diversos estudis demostren que les famílies que han fet del joc una base d'unió en la infància han tingut menys problemes en l’etapa adolescent.

Els experts recomanen als pares dedicar almenys mitja hora diària a jugar amb els seus fills. Encara que pugui semblar poc temps, és suficient si les activitats es realitzen en les condicions adequades i els adults les han pensat amb antelació i saben estimular als nens. No es tracta de jugar molta estona, sinó de fer-ho bé. Si el pare o la mare estan malhumorats o estressats pel treball, millor que aquest dia no juguin amb els petits perquè ells tampoc es concentraran. Només en un ambient idoni i amb la parella lliurada els jocs són eficaços.

El joc també ens pot servir d’excusa perquè el nen col·labori en les tasques de la llar. Podem implicar el joc en les rutines familiars que els puguin resultar noves com, per exemple, ajudar a col•locar la compra, ordenar l'habitació o plantejant com un joc el fet de ficar les joguines en una caixa per a veure quantes n’hi caben.

També és interessant crear un racó per al joc dins la llar, un lloc on el nen identifiqui amb aquesta activitat i on pugui trobar tot el que necessita per entretenir-se. Un nen que juga amb bons companys de joc, ja siguin adults o de la seva edat, obtenen grans beneficis que afavoreixen el seu desenvolupament global i adquireix nous aprenentatges que porta implícit el joc.

I TU, QUÈ FARIES AMB UNA LLAUNA ?

La millor forma d’estimular un nen és fer volar la seva imaginació. Dóna-li una llauna, un tetrabrick o una capsa de cartró i comprova fins on arriba la seva ment. Els nens són capaços de pensar i fer coses que als adults mai se’ls ocurriria...

ISIDRE FERRER

Isidre Ferrer és un il·lustrador que utilitza en molts dels seus treballs material reciclat. És interessant per al meu projecte perquè aconsegueix crear una estètica molt infantil amb els seus dibuixos. Els seguents en són un exemple: